De vegades s’ha qualificat el treball de Juan Antonio Mañas i Brigitte Szenczi com d’art metafísic. Això es veritat si entenem el terme metafísic en el seu sentit literal, com una expressió que va més enllà de la materialitat de les coses. L’art de Juan Antonio Mañas i Brigitte Szenczi vehicula continguts profunds. El seu concepte de pintura és el de finestra oberta, però oberta al pensament i al coneixement interior. La raresa o estranyesa que hom pot sentir en un principi, més aviat respon a la voluntat de cercar alguna cosa més en pintura, de recuperar les imatges com a espai de reflexió i coneixement.
L’exposició/instal·lació La Casa del Abismo, expressament concebuda per a l’espai de la Fundació Caixa de Manresa, planteja una mena de laberint: un recorregut que va des d’una dimensió humana i sensitiva a una dimensió espiritual: recorregut subratllat, d’altra banda, pels canvis de colors. El punt de partença és un mandala que representa aparentment un espai domèstic que es desdobla en altres espais que podrien ser infinits. El trajecte esdevé una transformació, un camí iniciàtic cap a la saviesa, al final del qual hi ha el nucli, el centre del sagrat: un altre mandala, La Casa del Abismo, que, amb unes rodes giratòries, permet encadenar i construir conceptes i frases. El sentit dependrà de l’ús que en faci l’espectador entre la filosofia, la literatura o el simple joc.
En la realització del projecte de l’exposició hi ha intervingut el professor Ignacio Gómez de Liaño, que ha definit conceptualment el mandala La Casa del Abismo; els nostres artistes hi han donat forma i figura. Antigament, els mandales, utilitzats per diferents escoles filosòfiques i religioses, venien a ser una mena de representació del món. En síntesi, el mandala es podria entendre com una estructura/imatge que facilita la reflexió. Ignacio Gómez de Liaño ha estudiat amb molta cura els mandales budistes i la relació de continuïtat cultural entre occident i orient. En col·laboració amb els artistes, va sorgir la idea de fer un mandala contemporani, iniciativa a la qual va ser molt receptiu Vicenç Altaió, qui havia editat a la revista Cave Canis, realitzat per Juan Antonio Mañas i Brigitte Szenczi. el primer mandala modern ─ que sapiguem nosaltres ─. Ara, els quatre personatges conflueixen en aquesta exposició La Casa del Abismo. Més encara, Vicenç Altaió coneix des de fa molt temps els artistes; com a mínim, des de l’exposició Bèstia (1984), comissariada per ell mateix i en que participaren, entre altres, Juan Antonio Mañas i Brigitte Szecnczi, A ell li pertoca, com a escriptor i com a coneixedor del conjunt de la seva obra, una aproximació en clau poètica i emocional al sentit global de l’obra dels artistes. Gómez de Liaño i Altaió, doncs, ens ofereixen en els seus textos dues visions de I’obra de Juan Antonio Mañas i Brigitte Szecnczì: erudició i poesia, filosofia i emocionalitat, en definitiva una síntesi entre un saber antic i la modernitat.
Comments are closed.